dilluns, 20 de maig de 2013

Verí


Derrames en mi
espurnes de foc
gelat

Interposo
antídot
d’abisme terral

anomenat
espai vital 

Curatiu del verí 
collat
a sang


Necessitat
necessitat

Crit ofegat

Me he buidat

tant...


(mariola nos 2013)




Wow
Obra de Gacia Bel

10 comentaris:

  1. Jo també m'he buidat, i sento la necessitat de cridar, tot que sigui un crit ofegat que no sent ningú, .....de que verí parlem? .... Si és del verí de l'amor, si el antídot és posar espai vital ....... perquè el gos de Garcia Bel no estigui lligat pel seu amo .. millor encara que ningú sigui amo de ningú ... ni Déu de ningú ...
    Molt bonic com sempre ...
    Espero haver entès el teu sentir, en escriure´l aquest poema

    ResponElimina
  2. Perfectament Mayte... Quan ets envaït és necessària la distància ... només així pots recordar qui ets i només així serà possible el renaixement. Els crits ofegats són si cap, més sonors per a un mateix ... quallen en l'ésser i es poden fer endèmics. Ni Déu ni amo!

    ResponElimina
  3. Moltes imatges paradoxals i tan exactes, Mariola... El teu poema, de nou, és una navalla que talla la carn fins al moll de l'os...


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, ens llegim i gaudim mútuament...

      Elimina
  4. Decir "no" para poder decir que "sí"... al fin y al cabo, "mi manera de comprometerme fue darme a la fuga"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto Jose Miguel… un “no” asertivo para un “si” coherente con uno mismo. Y si hay que correr… lo más rápido que se pueda :-)

      Elimina
  5. M'ha fet recordar el dilema del eriçó de Schopen. També el món del aura, protectora i fràgil al mateix temps. I l'abús de poder, la fugida, la lliberació.
    Totalment visceral. Quin do per la síntesi poètica. Sí, un estilet. Felicitats de nou, MW.
    El quadre de Garci, en la mateixa línia, potent.

    ResponElimina
  6. Gràcies Antonio ... Bona lectura del poema ... ja m'agrada que arribin. A mi em surten de l'ànima o de les vísceres, que per al cas ...
    I si, crec que en general els poemes fan un bon maridatge amb les obres de Garcia Bel.

    ResponElimina