dilluns, 20 de maig de 2013

De com Alemanya va perdre Eurovisió.

Feia molt temps que no veia Eurovisió. Aproximadament sis anys. L'última vegada ho vaig veure des del llit d'un hospital molt ben acompanyada. Els mals moments, de vegades deixen després els millors per al record. Però al que vaig. El cas és que em vaig adonar que la meva filla de 11 anys no sabia el que era tal concurs. Últimament estic amb allò de l'edat, i acudeixen a mi molts records de la meva infantesa, així que vaig pensar que no podia ser, que l'assumpte mereixia la meva atenció i el meu esforç. Si al llit d'un hospital, Eurovisió havia servit d'antídot en un moment tan complicat, mereixia el benefici del dubte (benefici del dubte, sense dubtar, la veritat). 
Bolígraf en mà la meva filla va decidir que faríem votacions. Jo li expliqui que havíem de posar una paraula que qualifiqués l'actuació per després recordar o sinó estàvem perdudes en el moment de les votacions. En fi! Van sortir coses com: "hortera musical", "guapo amb els cabells de banda", "vestit impossible", "vampir embogit", etc .... tot en pla afectuós, que consti. I mira per on, la meva filla, només escoltar la cançó d'Alemanya comenta: mama, està és la guanyadora, no tinc dubte. Lucía és una nena a la qual li apassiona el ball, i per tant la música d'ara. Els meus vots i els seus no tenien res a veure ... Jo vaig votar fins i tot al filòsof periodista de no em facis dir on per empatia vital!!
Alemanya ... a veure com li explico! Lucía, carinyo, li vaig dir, Alemanya aquest any no guanyarà. A més de tenir pocs veïns, cosa que no li passa als de l'antiga Unió Soviètica, als veïns que té, els està fotent (potser digués fastiguejant, la veritat, per ella).
La meva predicció va ser totalment encertada.
Acabo d'escoltar la notícia a El País: "Alemanya culpa Ángela Merkerl del resultat d'Eurovisió".
Quines coses! Una de sisè sentit!

4 comentaris:

  1. Ai,MariWave, que eurofans i joveneta et veig! Del festival recorde uns matins al pati del insti, on els meus amics d'quells anys discutien. Un deia que les cosines de Peret (les palmeres)es deien: "La Cuca i la Churra", i un altre que no i que no. Que es deien: " La Poyoyo i la Selu". Gravat al cervell ho tinc. Doncs, això, dear MW.
    PD:Jo sempre amb "Eres tú".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus ... com anava a deixar que la meva filla no conegués el que és Eurovisió? Bests Antonio!

      Elimina
  2. Uffff!!!! quin embolic que he fet. Te sortira el nom del meu home o Aguilucho que es el nom d'ell en Blogger.
    No mes volia dir, que m'agradat este toc d'humor en este asunt tan "serios" com es Eurovisio.
    I pensava com se li pot esplicar a una xiqueta que (per desgracia) en este cas, la politica i la musica van de la ma.Besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has fet molt bé Pilar! Tot esforç serà recompensat .... Si, una mica dificíl ... no sé si ho ha arribat a entendre :-)

      Elimina