dijous, 5 de desembre de 2013

Sòl radiant



Col·locades  les catifes
al desert de la pèrdua
trepitjo  tímidament
encara 
el càlid ara  
i suaument
recolzo a penes
les empremtes  (el pes)
del cos 
fos
poc a poc
al parquet vital
del teu sòl radiant

llibres
sofàs
còmodes  
mantes 
i retrats 
han abrigat
el fred d'abans
construint llar

al teu 
al meu 
al seu costat

Pintat el llenç
estem
reals

Caliu de sol radiant
La llar


(mariola nos 2013)

16 comentaris:

  1. la llar que és cuirassa i niu d'estimes, ben bonic, ben bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies ... serà conseqüència de l'època de l'any aquest poema?

      Bests

      Elimina
  2. la llar.......venen a la ment emocions molt fortes, hores i hores.....Mariola en fas tornar sempre cap enrere com si el temps passat sigues millor , vull pensar que d aqui uns anys ens pasara el mateix en el temps actual.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps és sempre bo Gemma ...
      Bo és tenir-lo i estimar-lo.
      I tot passa i coses bones quedaran.

      Un plaer la teva vista, com sempre.

      Ens mereixem un cafè un dia d'aquests.
      Així comentem en persona.

      Abraçada!

      Elimina
  3. Estic gelada..i les teves paraules m´han fet entrar en calor, l´esencia de les persones que ja no hi son, es queden impreses en quansevol estri...una calaixera, unes ulleres, un libre, una manta.....contenen tot el seu caliu, de manera que la llar no s´apaga mai.....una calida abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que va de tornada al caliu de la teva casa...

      Elimina
  4. Molt bonica, amb ganes de no eixir al carrer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Enric!! Que alegria! Però no podràs ... ens agrada massa rondar :-)

      Petons!

      Elimina
  5. Poc a poc és com les llars entren en calor, i s'hi fa el caliu. M'agrada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Martina ... si, és bonic descobrir que tot arriba ...

      Abraçada!

      Elimina
  6. Genial descripció de sentiments I sensacións universals. La llar, el refugi del guerrero, on te sentes més auténtic . La llar amb objectes de gran valor sentimental, que no económic. La llar ,impregnada de vivencies . Tot plegat i amb un gran caliu humá m'hos fa la vida més llevadera. FANTÀSTICA com sempre. BESETS (S)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi fonamental ... el meu espai més jo m'és imprescindible.

      Abraçada Sebastià!

      Elimina
  7. M'agrada aquesta estrofa: Pintat el llenç / estem / reals.
    Diu molt sobre l'art i la vida, és valenta, i és real!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi ... sempre construint ... i intentant fer art del viure ...

      Abraçada gran!

      Elimina
  8. fins ací arriba el caliu del teus versos

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies per la visita Xelo!
    Un plaer...

    Best

    ResponElimina