dijous, 24 d’octubre del 2013

Fins sempre



Hi ha un mot
que em crema
el cor
quan es per sempre

adéu


Hi ha un gest

que no sé fer
per no entrenat

Clamar 


Si em vas triar

no ha estat casual

Recompondré

el record
en el avanç

fidel 

a tu

I deixaré al calaix

els últims anys


Tancat 

pany
terrenal

19 comentaris:

  1. A mi també em crema el cor el adeu per sempre. Ho sento molt a suvint amb la ausencia dels meus pares.Es llei natural pero no m'hos preparen per acceptá la desaparició del esser amat. Sempre tens les paraules acertades.Els moments bonics viscuts mai surtirán del fons del teu cor .El calaix dels bons récords o dels dolents ? M'encanta llegirte. Una forta abraçada (s)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre encertes també tu amb els teus comentaris ... L'adéu donat fa massa temps esdevé evident amb la mort i torna a fer mal. Ara comença el moment de tornar a recordar la tal com era. I això em reconforta.

      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. És curiós el mot "adéu", de vegades crema el cor però d'altres és un alliberament

    ResponElimina
  3. Es molt dur dir adéu cuand estimes a una persona..... val més donar li les gràcies per haver pogut compartir tants moments al seu costat. Una forta abraçada Mariola, ella segur que está encantada en la teua poesia i natros també perquè la comparteixes i ens dónes benestar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara tindré l'oportunitat de recordar-la com era ...

      Bests Gemma!

      Elimina
  4. Mientras pensemos en ellos,nunca se irán estarán con nosotros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mientras los recordadores estemos...

      Me alegra verte por aquí Marisa!

      Beset

      Elimina
  5. És el record de l'experiència -la seva reconstrucció fidel-, una manera de casar l'ahir amb el demà, amb el present com a cruïlla: una força que ens permet continuar fent via...

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poderosa força Jordi ... i recuperar a qui ja va donar l'esquena a la vida fa temps. Una desincronització que ara pot tornar a ajustar-se.
      Agraïda.

      Abraçada!

      Elimina
  6. Ja saps que jo no crec en el ADEU...sols es un FINS DESPRES....un moment aturats en el vent de l´eternitat, i tornarem......mentre, el seu recort es reconstruira dintre la teva anima, fins que no faci mal, els ultims anys quedaran borrats, tancats al calaix.......i fora tu, i el caliu huma.... abraçada

    ResponElimina
  7. No hay nada más fuerte que perder un hijo,pues bien por desgracia mi amiga lo perdió y todos los dias hablamos de él,de esta manera es como si aún estuviese con nosotros,para nosotras es nuestro Angel particular. besos Mariola

    ResponElimina
  8. Hi ha tans "Adeus" ,
    que no hi crec,
    tot torna,
    de vagades tot seguit,
    de vagades tot tar,
    sempre torna lo esperat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò esperat ... és així ...
      Gràcies per la visita.

      Abraçada!

      Elimina
  9. I molt bo, també, per a llegir-lo en veu alta,
    amb empenta del cor.
    La primera estrofa (com si diguéssim)
    és de nivellàs, que diuen ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I espero poder trobar l'ocasió per llegir junts Jordi...

      Abraçada!

      Elimina
  10. no vull dir un adéu com un punt i final, quan s'ha volgut tant els records tenen vida pròpia, una abraçada infinita, mil gràcies per aquestos versos

    ResponElimina